Cartells de cine, visca l’originalitat!

Els cartells de cinema sempre han estat una gran font de creativitat i un molt bon àmbit per explotar l’ús de la retòrica de la imatge. Tot i això, sembla que no s’ha volgut explotar del tot. Els recursos són els de sempre, i es segueixen utilitzant, pel·lícula darrera pel·lícula, cartell darrera cartell, amb la diferència de que ara l’ús de gran dosis de retoc (Photoshop) sembla ja una norma.

Les receptes són molt clares i senzilles:

-Pel·lícules d’acció

Si tens un protagonista principal: posa’l (ben gran, que se’l vegi bé, amb un contrapicat o primer pla, que es vegi que és molt important) i, a poder ser, que aparegui pluja o similars (si la pel·lícula és més aviat seria), o foc, espurnes, etc (si la pel·lícula és pur entreteniment). El fum sortint d’una arma també funciona sempre. Però això si, que es vegi qui mana.

badass-poster2posters-cine-2012-41-693x1024

 

 

 

 

 

 

 

Si té més d’un protagonista principal: posa’ls a tots, de la mateixa manera i amb els mateixos recursos. Encara que es pot ser més atrevit i posar els més destacats en primer pla i els altres darrera, o difuminats en el fons. Però sobretot, que la “pose” sigui atractiva, i totalment natural.

posters-cine-2012-34-691x1024 Spy-Kids-4-poster1

 

 

 

 

 

 

 

-Pel·lícules de comèdia

En general, és tant senzill com agafar els protagonistes, pla general o mig, un gran somriure  (normalment per a elles) o una gran serietat irònica (per a ells). No podem oblidar l’ús de situacions humiliants pels protagonistes, un recurs que sempre resulta molt atractiu i necessari.

9415f9bcd76598f9c08127db1641b596_L affiche

 

 

 

 

 

 

 

-Pel·lícules dramàtiques

Generalment, l’ús d’una mirada perduda en l’horitzó plasma perfectament el conflicte interior que viuen els protagonistes. No es pot descartar la possibilitat d’afegir-hi escenes tendres i evocadores difuminades pel fons!

001-el-cazador-de-dragones-espana pos3584_1

 

 

 

 

 

 

 

-Pel·lícules de terror

La pel·lícula intenta apropar-se al gore? Una bona dosis de sang o situacions que suscitin fàstic va perfecte. Les boques (llengua, dents…) o extremitats (sobretot dits), són un recurs fabulós en el que practicar escenes desagradables.

La pel·lícula és sobre possessions? Doncs ja està, una persona posseïda (a poder ser una nena petita) funciona a la perfecció. No oblidem els símbols religiosos marcats a la pell!

La pel·lícula és sobre éssers fantasmals? Una bona casa misteriosa, molta boira, figures estranyes… Ja ho tenim.

2009-unborn-5 esperimento-paranormal

 

 

 

 

 

 

 

-Pel·lícules romàntiques

Si la pel·lícula és més aviat comèdia romàntica, s’ha de notar. Un somriure de complicitat dels dos protagonistes és suficient. Si és per gent jove, podem llençar-nos a fer referències sexuals, que això és el segle XXI i tots som molt moderns.

Si la pel·lícula té grans dosis de drama, substituïm els somriures per cares llargues i mirades perdudes.

En qualsevol cas, difuminar els protagonistes (si són primers plans, genial) en un fons paisatgístic molt evocador, donarà aquell toc perfecte que necessita la pel·lícula per despertar la nyonyeria de l’espectador.

ultimacancion1001 new-years-eve-movie-poster-02

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha molts exemples, masses. Per sort, hi ha qui decideix donar més pes a la conceptualització i a la intel·ligència de l’espectador, i opta per solucions menys evidents i que intenten plasmar l’essència de la pel·lícula. Alguns amb més sort que altres però, com a mínim, tenen intenció.

posters-cine-2012-32-692x1024Shame Bposters-cine-2012-6

The Tree Of Life

Eloi Rodríguez, 4GM

Advertisements

7 thoughts on “Cartells de cine, visca l’originalitat!

  1. Un article molt interessant.
    Per internet i han alguns collages penjats de desenes cartells de cine d’un estil determinat on queda palesa la uniformitat de llenguatge que tenen aquests. És bo o dolent? Si funciona… L’etern debat.

    Andreu Rami

  2. Gabriel Muñoz ha dit:

    Como iba comentando Andreu… si algo funciona… nadie se va a molestar en cambiarlo. Recordemos también que al fin y al cabo lo que se busca es intentar llegar al mayor número de personas posible y con un “target” (me veo obligado a entrecomillar, no está en el diccionario, oh mierda :D) tan extenso supongo que nadie se la quiere jugar mucho. Optan por la claridad y dejan poco hueco a la cabeza para imaginar. Una pena, ojalá abundasen carteles como los que hay esparcidos por internet sobre películas…
    De regalo, esta página que ilustran películas con carteles “reshulones”, comparen:
    http://www.mondoarchive.com/

    Gabriel Muñoz

  3. Mikki Lozano ha dit:

    Pienso igual. Creo que hoy en día ya no se molestan en crear carteles originales, al menos las productoras de cine, ya que en internet hay carteles hechos por diseñadores (o no) anónimos que les dan mil vueltas al orignal.
    Creo que es algo que no va a cambiar debido a que su real promoción es a través del trailer y el cartel es algo que lo recuerda vagamente cuando vas por la calle y lo ves en una parada de bus por ejemplo.

    Mikki Lozano

  4. La falta de originalidad es evidente. Parece ser que hay una plantilla base a partir de la cual diseñen. Sin embargo más que eso me preocupa la ausencia de gusto en la composición, el exceso de uso de photoshop y la tipografía mal utilizada. El otro día que fui al cine estaba esta película en cartelera: Amor es todo lo que necesitas. Supongo que habrán puesto amor en hacer la película porque lo que es al diseño no le han dedicado mucho tiempo, sobre todo al aspecto tipográfico…http://www.puntoencuentrocomplutense.es/wp-content/uploads/2013/12/amor-es-todo-lo-que-necesitas_25193.jpg
    María Marco_ GM

  5. Deixant de banda el que ja s’ha parlat, que estic completament d’acord, han publicat un article sobre aquesta tema en una web de cine que miro normalment: http://www.blogdecine.com/reflexiones-de-cine/los-mejores-y-los-peores-carteles-de-2012
    Com veureu, tracta els cartells de forma no tan típica, parlant una mica de la seva composició i el per què son bons o dolents. Entretingut i força interessant, veureu que hi han aberracions tamany XL.

    És cert que l’art dintre del cartellisme del cinema no està en la seva millor forma, doncs els que son més originals i creatius acaben quedant-se a segona fila (genial web la que ha aportat Gabriel Muñoz), on podem veure cartells que realment funcionarien centenars de vegades més que un poc original.

    Però la idea d’un cartell és vendre el que s’ha vist al trailer i recordar o donar a conéixer superficialment el que trobarem a la pel·lícula, objectiu purament dintre de màrketing. Això és així, per desgràcia. Mentre els hi funcioni, seguiràn fent-ho.

    Joan Suarez 4GM

  6. Adri Valls ha dit:

    Totalment d’acord, és una llàstima que en un àmbit tan imaginatiu i original com podria ser el dels cartells de cine es donin tants casos de disseny merdós i repetitiu.

    Per ampliar i corroborar-ho: http://finofilipino.com/post/13557713125/los-10-tipos-de-carteles-de-cine-mas-repetidos

  7. Nuria Pich-Aguilera ha dit:

    Muy interesante el articulo y estoy totalmente de acuerdo y creo que la culpa de todo esto la tiene la sociedad que se conforma con cualquier cosa y que los cambios no se aceptan muy bien.

    La mentalidad considero que es para que lo van a cambiar si esto ya les funciona, cosa que me parece mal ya que con esta mentalidad nuca vamos a prosperar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: