O LLEGIM TOTS O LA PUTA AL RIU

“Bé nois, som conscients que a VOSALTRES llegir és una cosa que us COSTA, i ho ENTENEM, però heu de fer un esforç..”

Així anem.
A mi, fa aproximadament 4 anys que em “perdonen” llegir.
Resulta que llegir no és cosa de dissenyadors, és pels de lletres. A nosaltres ens reserven feines més aviat de “pinta y colorea”.

“Llegir us costa” ens diuen, però tranquils, que us ho perdonem.

Gràcies! Gràcies per ajudar-nos. Jo també penso que no podríem amb més de 200 pàgines. A més, quina tonteria, no? Perquè ens haurien de fer llegir tant, a nosaltres? No som pas teòrics, no? Nosaltres som de treure’ns les coses de la màniga i de posar 4 efectes amb l’ordinador. Clar que no, a qui li importa llegir? Jo, amb El diari vermell de la Carlota acabat ja em sento bé.

No perdem de vista de què es tracta la nostra feina i què requereix, i si ens anem saltant les bases no anirem enlloc.

Em preocupa que perdem el nord i en un futur el Disseny es converteixi en una disciplina encara més frívola del que és ara ( que no dic que ho sigui d’una manera exagerada, però si molt més que abans).

El que no deixa de sorprendre’m és que aquesta falta de respecte ve des de dins, és a dir, de nosaltres cap a nosaltres. Com pot ser que algú que s’ha fet un lloc en aquesta disciplina, pugui dir-me a mi (que aspiro a fer-m’hi un foradet) que “ho entén” ? Doncs jo no vull que ho entengui, perquè no hauria de ser així.

Helena Santacana

Anuncis

6 thoughts on “O LLEGIM TOTS O LA PUTA AL RIU

  1. En l’àmbit de l’educació i ha una cosa que sempre m’ha semblat si més no, incongruent, i es el cas dels càstigs de tipus “deures extres”. A aquell nen que parla massa a classe, a aquell que no ha portat els deures i a aquell que arriba tard, se’ls dona com a càstig deures extra de matemàtiques, deures extra de cal·ligrafia o fer una comprensió lectora extra per al proper dia de classe. Aquests “càstigs” nombrats, entre molts altres, són tractats erròniament com a elements que l’alumne acabarà associant com a negatius en comptes de considerar-los elements educatius que actuen en el seu bé. Al final, després d’anys, l’alumne surt de l’educació obligatòria, als seus setze anys, considerant els llibres una tortura.

    I això s’arrossega inclús després de l’escola. Alguns il·lusos pensem “a la universitat la cosa serà diferent” o “això quan treballi no passarà”, però continua passant. El llibre continua essent la Tortura per a molts. Però segueixo en el meu paper d’il·lusa i penso que és el nostre paper, el dels lectors que consideren la lectura un dret i no una obligació, el de plantar cara a aquells que “perdonen”.

  2. Molt d’acord amb la teva opinió, Helena.

    A la curta, tot i que encara ho veurem molt més a la llarga, te’n adones de quins són els dissenyadors curiosos per la vida que miren bon cinema, escolten bona música, visiten museus i exposicions, llegeixen bons llibres i fullegen el diari constantment. I te’n adones perquè la seva feina (encara que sigui en petits detalls) conté una riquesa que denota que qui l’ha feta contempla la vida desde molts prismes diferents. Se’n diu cultura general.

    Desde el meu punt de vista crec que com a dissenyadors hauríem d’aspirar a ser quelcom més que machaques de luxe, màquines de dissenyar o buròcrates del photoshop, i això passa necessàriament per ser curiosos per la vida. És algo que ens hem d’exigir, no només per no ser professionals de pacotilla, també per aprofitar al màxim aquesta vida, que és molt curta i té moltes coses per gaudir.

    Au!

    Andreu Rami

  3. Totalmente de acuerdo Santacana. La verdad es que no entiendo por qué profesores (o profesionales) hacen este tipo de comentarios cuando son ellos mismos los que siempre nos dicen que leer es bueno. Pura contradicción en el tema.
    Una de las mejores cosas, y ya no para un diseñador solamente sino hasta para un químico, es leer y aprender cosas nuevas, dejar que tu mente reproduzca otra realidad. Una forma de enriquecer que se está perdiendo bastante y creo que una de las causas puede ser el hecho de que mucha gente cree que con buscar en Google encontrará todo.
    Así que hay que leer más y soltar la imaginación.

    Jess Castaño

  4. El primer paràgraf de la Irene Serrano m’ha tret les paraules de la boca. És així.
    Per altra banda, i en contraposició al fet que es castigui o dongui un toc d’atenció als qui promouen la no-lectura, els valors no venen tan sols de l’entorn lectiu, sinó del de casa també. I amb això no vull incloure al càstig als pares o tutors, sinó que cadascú hauria de tenir un criteri propi per decidir si li convé llegir o no oi? Per alguna cosa se’ns suposa capaços d’anar més enllà dels paràmetres corrents (en termes de l’àmbit dels dissenyadors, en el qual es centra l’Helena, vull dir) no?

    Com a últim voldria dir: Helena, si tan et queixes perquè no ens has fomut una parrafada com a punt de partida de la teva instigació a la lectura extensa?

    Marek

  5. enricgg ha dit:

    Per mi la puta ja pot anar tirant cap al riu Ebre, per què això no ho arregla ni ella !!!

    Merda !! Jo no m’he llegit el diari vermell de la Carlota !!! Em sembla que saltaré amb la puta al riu….

    M’encanta el que dius quan parles sobre la falta de respecte que ens fem a nosaltres mateixos no llegint, em sembla encertadississim, realment és així, tot depèn d’un mateix. Bé, jo, alguna cosa llegeixo, però podria llegir més… per suposat…. merda !! cada cop veig la puta més a prop !!….

    saps que, em sembla que salto amb ella…cagumlaputa !!

    E

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: