una realitat utòpica

L’art és un mitjà d’expressió. Durant els últims anys molts artistes han utilitzat aquest canal per expressar les seves inquietuts i les seves reflexions sobre la societat actual. Alguns com Bansky han abandonat el suport tradicional del paper per ocupar el carrer i popularitzar les seves reflexions.

Ara bé, i el disseny ? No és també un mitjà d’expressió ?!! Però si nosaltres no som artistes, oi ?! Nosaltres no fem disseny i comunicació visual ?!

Nosaltres també ens sabem adaptar als suports. Nosaltres també sabem reflexionar i també ho sabem representar. Llavors vol dir que som artistes ?! No ho crec.

Nosaltres tenim la capacitat de pensar, de ser creatius ( amb pitjor o millor fortuna ), d’analitzar la realitat on vivim i trobar un espai per a fer-hi una reflexió, però repeteixo, no fem art.

El disseny és més pròxim a la realitat del que l’art ho pot ser. Els dissenyadors empatitzem amb la societat, analitzem els seus problemes, i intentem donar solucions justes segons el context on ens trobem.

Nois i noies, som els pensadors del segle XXI. Som creatius, som àgils en l’anàlisi, som crítics amb el nostre entorn, som profunds, sincers , però per sobre de tot, som persones !!

Mireu, la  wikipedia defineix la utopia com una representació d’un món idealitzat que es presenta com a alternatiu a un món realment existent, mitjançant una crítica d’aquest.

No ens cansem mai de críticar aquest món que ens ha tocat viure. Els dissenyadors tenim una gran tasca per endavant, i entre tots, podem fer-la possible. Si, pensar en un món millor i més just s’ha etiquetat moltes vegades com a una utopia…. Doncs molt bé, tota la raó, jo crec en un món millor i més just, i no tan despota amb la gent que hi viu. Abans haviem de mirar molt lluny per veure societats desamparades en mans de la fam i la pobresa. Avui en dia, tansols hem de canviar de carrer per trobar-nos amb una persona que passa gana, que es mor de fred i que està sol.

Siguem realistes, jo no sé quina és la solució a tots els problemes actuals, però sé que tinc uns valors que a casa em van ensenyar i a la universitat he sapigut interpretar. Fem d’ells les nostres armes i diguem-li al capitalisme i al consum que ja n’estem farts de viure per sobre de les nostres possibilitats.

Aquests anys d’universitat m’han ensenyat moltes coses de molts de vosaltres, i això no ho podem deixar aquí, no ho vull deixar aquí. Entre tots hem de ser conscients del que podem fer, fins a on podem arribar i com i volem arribar. Només depèn de nosaltres, i com a dissenyadors, tenim molta feina per fer.

Jo no sóc un reaccionari, ni tansols un radical, però la meva realitat utòpica us pot servir per allò que cregueu convenient.

Enric

 

 

Advertisements

One thought on “una realitat utòpica

  1. Carol Jauregui ha dit:

    Pues sí, totalmente de acuerdo contigo.

    Recuerdo que un profesor nos dijo que cada vez más los diseñadores estamos tomando las riendas para ser nosotros quienes vamos a buscar al cliente que apruebe nuestra propuesta, y no al revés. Esto nos proporcionaría una gran oportunidad: decidir qué queremos hacer y respecto a qué valores. Aunque, realmente, suena bastante utópico.
    La verdad es que aún trabajamos bastante a la merced de lo que las empresas/entidades quieran, y eso a veces hará que tengamos que comernos algunos de nuestros valores con patatas…

    Carol Jauregui

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: