Oportunitats que amaga la crisi: l’estudi Mr.Wonderful

A una escena de la pel·lícula “V de Vendetta” el personatge emmascarat sentencia: “a temps desesperats, calen mesures desesperades”. Aquest principi defineix bastant bé la situació dels joves universitaris que estem a punt de finalitzar els nostres estudis. En general defineix bastant bé la situació que està vivint la nostra societat, en general. Anem a la desesperada, com rates que corren volent fugir d’un vaixell que s’enfonsa irremeiablement, per culpa d’una crisi que no sabem del cert d’on ve ni a on ens portarà.

El panorama no fa massa bona pinta: atur generalitzat, joves universitaris molt qualificats que només podem aspirar a trobar feina de frega-plats a un xiringuito (amb sort), poques ajudes institucionals per tirar endavant projectes innovadors i emprenedors… Què hem de fer davant d’aquesta situació? “Les maletes”, han respost molts, que a hores d’ara ja vaguen per ciutats d’arreu del món buscant una primera oportunitat que a Espanya se’ls hi nega. Se’ns dubte és una opció ben temptadora: a l’extranger, tal com estàn les coses, tampoc trobaràs feina, però… què coi! Aprendràs idiomes i et tiraràs uns quants guiris.

En el cas que marxar a l’aventura estrangera no sigui per a nosaltres encara una opció… Què carai fem?

No aturar-nos. No aturar-nos. No parar. Fer coses. “Encara que sigui macramé”. Ens ho repeteixen constantment, pares, professors, professionals, l’Eduard Punset. Tots diuen: Surt. Busca activitat. Busca feina. Infojobs, blowjobs, el que faci falta. Però buscar no dóna els seus fruïts. Parlem clar: qui carai contractará un pipiolo acabat de graduar sense cap tipus d’experiència (i, com que ja és graduat, sense possibilitat de fer-li un contracte de pràctiques per no pagar-li ni la seguretat social)? Qui? Poqueta gent.

En aquest punt és on sorgeix un tipus de gent que decideixen muntar-se la paradet per propi compte i fer-se freelance, autònoms o, com és més cool anomenar: emprenedors. Cal dir que la majoria subsisteixen agafant projectes allà on surten per tal de sobreviure i pagar-se les necessitats més bàsiques. Però d’aquesta situació també sorgeixen persones que aprofiten la desventura per reafirmar-se i apostar per uns projectes amb un clar estil personal, aprofitant al màxim els talents dels seus membres i creant un imaginari particular que dongui riquesa i valor afegit a tots els seus treballs. D’aquesta manera es diferenciaran dels centenars d’estudis que conviuen a la ciutat de Barcelona i a la resta de l’estat Espanyol i crearan una imatge de marca molt potent. En el cas d’aquests professionals és en el que vull centrar el meu article, i per parlar amb propietat nombro d’un cas exemplar (que m’encanta): l’estudi barceloní Mr.Wonderful.

muy-molon

Mr. Wonderful es defineix com un estudi que fa disseny gràfic per a esdeveniments no aburrits, que ha popularitzat un estil basat en una gràfica personal i reconeixible que se suporta en la il·lustració senzilla a línea negra fina, amb titulars “bonrolleros” escrits a mà i amb la seva particular cal·ligrafia. Abans ja s’havia popularitzat a les nostres terres (especialment per les xarxes socials) un tipus d’il·lustració semblant de la mà de la realitzadora Lyona (Love of Lesbian, The New Raemon…), però Mr. Wonderful ha anat més enllà. De fer petits projectes de felicitacions per bodes, batejos, comunions i aniversaris han saltat a la fama i s’han posat mans a la feina amb la producció en sèrie de merchandising de tots els tipus: calendaris, galetes, tasses, bosses, pòsters… Tots aquests elements els impregnen dels seus eslògans bonrolleros i unes il·lustracions naïf que creen un univers “cuqui” molt particular. La  base del seu èxit (indiscutible amb 67.054 fans a Facebook) és el positivisme exagerat que plasmen a totes i cadascuna de les peces que fan.

croissant

Mr. Wonderful, lluny de tenir clients de grans marques i grans institucions (per una banda, millor: aquests o retallen pressupostos o paguen tard, si paguen) han captat l’atenció d’uns altres grans clients, els particulars, la gent del carrer, i ens ha donat en dosis XXL el que més ens agrada en els temps que corren: l’evasió, unes palmadetes reconfortants a l’esquena i que ens recordin que la crisi és una merda, però com deien els Monthy Pyton, sempre es pot mirar la banda més brillant de la vida.

mr-wonderful-L-oxiyrp

Aquesta gràfica optimista i positiva els està obrint camí per tot el territori nacional, per on tenen repartits punts de venda físics, i la seva botiga online treu fum. La personal aposta dels integrants de Mr.Wonderful ha guanyat la partida.

Haurem de seguir atents a l’evolució de la gràfica i els projectes d’aquest estudi barceloní: han demostrat talent i estil personal, inclús podríem parlar que estan creant escola. Ara tan-sols els hi cal aprofitar tant com puguin la tirada mediàtica que estan tenint i procurar no caure en l’autocomplaença, fent evolucionar la seva feina per no esdevenir tendència passatgera amb una vida limitada.

Nosaltres, joves graduats en busca de feina, tenim molt per aprendre d’estudis com Mr.Wonderful, que en la seva curta vida funcionen a tota màquina, i viuen del que més els hi agrada: el disseny gràfic. És un bon exercici preguntar-se perquè els hi va bé i com ho han aconseguit, així trobarem algunes de les respostes que ens condueixin, juntament amb les inevitables i maratonianes hores de feina personals, a la preuada “oportunitat” que hi ha darrere de tota crisi.

Andreu Rami.

Anuncis
Etiquetat , , , ,

2 thoughts on “Oportunitats que amaga la crisi: l’estudi Mr.Wonderful

  1. Opino lo mismo que tú Andreu.

    De hecho, en un mercado laboral en el cual el diseño cada vez se está popularizando mas como profesión en la que finalmente acabaremos acumulándonos cientos de estudiantes recién graduados como si de merluzas en una pescadería esperando a ser escogidas se tratara, y donde finalmente solo acabarán teniendo trabajo aquellos que se dejen explotar por cuatro duros o un abono transporte; estas iniciativas son las que tendrían que movernos a todos a freelancear un poco mas.

    Si al fin y al cabo, nosotros somos los que acabamos siguiendo un proyecto desde la reunión con el cliente inicial hasta la aplicación final ¿porqué no hacerlo sin intermediarios ni jefes? ¿porqué sólo debe trabajarse para empresas de renombre? “Al pot petit hi ha la bona comfitura.”

  2. Crec molt oportú l’apunt que fas quan dius “Ara tan-sols els hi cal aprofitar tant com puguin la tirada mediàtica que estan tenint i procurar no caure en l’autocomplaença, fent evolucionar la seva feina per no esdevenir tendència passatgera amb una vida limitada.”, ja que es diu que l’estancament en un inamovible estil fa que això es converteixi en una moda que tard o d’hora tindrà una fi.

    Per altra banda, sóc de l’opinió que per aquestes propostes com la que presentes, de Mr. Wonderful, cal o bé un cop de sort, o bé una base econòmica inicial mínima per tirar endavant el projecte. Si es tracta d’aquesta segona, es pot arribar a pensar que no han partit de zero i, per lo tant, han tingut un avantatge amb el qual no juguem alguns dels estudiants de qui bé parles al començament.

    Marek

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: