Cultura: esforç, enginy i valentia

La cultura, un luxe

Per començar a parlar del significat d’aquesta gran paraula, que considero que té molta importància dins de la nostra societat, hem de saber quin significat rep a l’Enciclopèdia Catalana. La definició que dona és la següent: ” Conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que tothom posseeix com a fruit d’estudi i lectures, de viatges i experiència, etc.

Actualment aquesta definició s’ha convertit en un luxe, no es valora prou la cultura en general i des de que es va decidir augmentar els impostos dels espectacles culturals per tal de recaptar fons des de l’estat, aquest sector s’ha vist afectat en molts aspectes que l’envolten i que el perjudiquen. En primer lloc els mateixos espectacles però en conseqüència, a la cultura social que se li tanquen les portes als nassos sense poder dir res. Tant és així que el consum cultural ha patit una baixada d’usuaris a causa d’uns impostos, com qualifiquen molts dels economistes entesos en el tema, innecessaris. En el moment de crisis econòmica que el país està passant i actuant d’aquesta manera es desvalora la feina d’aquest sector i el fa més dèbil.

La cultura forma, educa, fa pensar i com deia Ché Guevara, “un poble que no sap ni llegir ni escriure, és un poble que no té cultura, és més fàcil d’enganyar.”

La cultura és un àmbit que no pot quedar en segon terme, s’ha de valorar i fomentar per tal que les noves generacions tinguin un entorn de qualitat i siguin competents amb la resta del món. Abans de la pujada dels impostos, la cultura tenia aplicat un 8% de l’IVA en espectacles, exposicions, entrades a museus i recintes firals però a gran part del sector se li van acabar els privilegis. Com a conseqüència d’aquestes decisions per part del Govern, el consum de cultura ha caigut i això ha comportat que moltes de les companyies es vegin en una situació greu alhora de subsistir com a grup i a més com a persones individuals en la vida diària, ja que moltes d’elles viuen per la cultura i de la cultura i amb aquestes decisions posen en perill molts aspectes. Hi ha molta precarietat en el sector, els professionals es veuen obligats a avançar diners de les seves pròpies butxaques sense saber si arribaran a cobrar les ajudes promeses per l’estat.

Si l’estat el que vol és recaudar ingressos, pot buscar una alternativa a la pujada exagerada dels impostos en aquest sector com per exemple el de les drogues, l’alcohol o el tabac.

En aquest moment d’intranquil·litat la cultura es defensa i surt al carrer demanant els drets que li pertoquen i s’ha mobilitzat per demanar tornar a l’antiga legislació en la qual es valorava més la cultura. S’han creat moviments reivindicatius com “Marea Roja” en les arts escèniques, s’aposta per la imaginació i es busquen escenaris alternatius per poder continuar amb la cultura encara que sigui dins d’un altre entorn com naus industrials per tal de reduir costos. Una altra alternativa amb molt d’enginy creada per David Costa és la “taquilla inversa” que es tracta de pagar l’entrada de l’espectacle al final, així cada espectador paga el que li sembla i posa valor a l’obra o paga el que es pot permetre i a vegades es pot recaptar més que amb un preu d’entrada inicial. En aquests temps les companyies ho passen malament però els que els hi agrada gaudir de la cultura inverteixen diners allà on creuen que poden ser necessaris.

Esforç, enginy, talent i la valentia per tirar endavant projectes.

Chantal Martín

Anuncis

One thought on “Cultura: esforç, enginy i valentia

  1. Albert ha dit:

    Estic plenament d’acord amb la teva exposició i en aquest sentit crec molt interessant la menció del Ché Guevara, la qual fa esment a què un poble sense cultura, és més fàcil d’enganyar.

    La mesura d’augmentar els impostos en el sector cultural, no solament va encaminada a la recaptació de fons per tal de paliar la crisi en la qual ens trobem immersos actualment, sinó que conté un objectiu molt més profund. I aquest, no és un altre que el de poder controlar i manipular la societat a conveniència segons els requeriments d’afany personal que per desgràcia imperen en la majoria de polítics. Subscric plenament totes les mesures que s’estan duent a terme per part del sector cultural, tals com les exposades en l’escrit precedent, per tal de minimitzar i contrarestar en certa manera la destrucció de la cultura plantejada pel govern actual, però considero que són insuficients.

    Ja ha arribant un punt en el que la societat ha de prendre consciència de què no podem seguir així, obrir els ulls i revelar-se enfront aquest control i manipulació a la qual ens sotmeten.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: