Design for honor and glory… Really?

Awards are meaningless to me, and I have nothing but disdain for anyone who actively campaigns to get one.”

Bill Murray, actor nordamericà

MuntatgeCom a estudiant de 4rt en disseny, podríem dir que encara no m’he posat la “granota de treball” de dissenyador i encara no soc plenament conscient del que soc, podria arribar a ser, o potser només esdevindrà un miratge; però intentant entreveure què em trobaré d’aquí pocs mesos, hi ha un tema que fa temps em dona voltes pel cap i m’agradaria compartir amb vosaltres per veure si se’n pot treure l’aigua clara.

Tal com jo ho entenc, i d’una manera extremadament simplificada, Disseny Gràfic en majúscules, és trobar la sol·lució a una necessitat de comunicació de manera gràfica, utilitzant les eines que els dissenyadors tenen a les seves mans, ja sigui a nivell de color, tipografia, il·lustració, fotografia, etc.

La competitivitat en el sector, les modes, les tendències, els revivals fan que les propostes de disseny vagin canviant amb el pas del temps i un disseny de mitjans del segle passat, avui dia no tingui la mateixa força en la resolució del problema que un disseny actual.

També s’ha de destacar la evolució i enriquiment de la cultura visual de la societat, aixi com la incansable recerca “del que no s’ha fet mai” o del missatge trencador.

I es per això que es van inventar els premis…

Premis com a reconeixement, amb la intenció de donar valor als dissenys de un periode concret i com a forma de saber quines son les maneres de comunicar que son les correctes en un mon canviant i que no para de evolucionar.

Però tot es perverteix quan l’objectiu final passa de intentar solventar una necessitat de comunicació real, a la obtenció d’un premi de disseny com a fita final, que normalment es otorgat per persones del mateix sector i que tenen un marcada situació endogàmica i gremial de acontentament mutu.

Si l’objectiu es simplement guanyar un premi, llavors es quan ja tot s’hi val i dona completament igual si el missatge es transmet correctament, i el public objectiu final rep correctament el missatge, perquè es tracta només d’acontentar aquells que el jutjaran, i llavors es tracta simplement del “jo la tinc més gran”, o a vegades “jo la tinc més petita” per allò del minimalisme.

Això si, els egos queden ben satisfets, els favors ben repartits i les adulacions fent la seva tasca perversa.

Sé que pot semblar una visió un tant naïf del disseny, i que el mon real les coses son bastant diferents; però com deia al principi, per mi disseny no és això. Si el disseny es resumeix a intentar guanyar i col·leccionar premis, per mi no es disseny, es una altra cosa.

Eloi Canals

Anuncis
Etiquetat ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: