De la tinta al píxel.

Tots coneixem l’origen del disseny gràfic. Si mirem enrere en el temps i ens posem romàntics pensant en Gutenberg i en altres pioners que van contribuir a fer entendre al món el destí d’aquest ofici, recordarem les seves arrels. En els seus orígens no tenia cap sentit relacionar disseny gràfic amb qualsevol altre cosa que no fos paper i tinta. Durant segles va ser així però, malgrat l’evolució contínua de la tecnologia que en permetia la producció, amb l’aparició de l’ordinador al segle XX, tot va canviar per a l’editorial.

En el moment en què va aparèixer el primer software i es va poder veure el primer píxel en una pantalla, va ser com quan Gutenberg va construir la primera impremta i l’escriptura manuscrita va quedar sentenciada. En aquest cas no va ser una sentencia molt clara i immediata, però al llarg dels anys el món digital ha demostrat ser molt capaç de substituir les funcions de la indústria editorial.

Actualment estem en un punt de transició molt interessant. El fenomen dels ebooks substituint polèmicament la venerada forma del llibre i permetent-ne molts més usos. Diaris que es publiquen via online, reduint molts més costos i oferint igual de qualitat d’informació o millor. Tot podent ser llegit i compartit a partir de qualsevol aparell, ja sigui portàtil, ipad o mòbil. Cada vegada més veiem com el món digital te un futur molt brillant, mentre que l’editorial queda com un enigma del què només ens podem preguntar “quant”. Quant desapareixerà i serà rellevada completament per un competidor tant agressiu. El com tampoc el sabem del cert, però el què és segur és que cada vegada més els píxels voldran assumir les funcions que durant tant temps només la tinta podia assolir.

Per sobre de tot s’ha de mirar a aquest possible futur amb optimisme. La indústria editorial no desapareixerà, senzillament quedarà obsoleta en determinades funcions, com ja n’ha quedat en algunes. Si tornem a mirar enrere quant l’impremta va substituir el sistema d’escriptura manuscrit, aquest últim no va desaparèixer, va tenir que adaptar-se. Actualment podem veure l’escriptura manuscrita com un recurs útil per al dissenyador gràfic o com un ofici íntegrament. Els cal·lígrafs que demostren la qualitat dels seus traçats i el coneixement de la lletra obtenen encàrrecs de molts clients. No es tracta com fa segles de una professió tant requerida, però existeix. Ha tingut el seu moment i ara s’ha adaptat a les necessitats de la cultura actual.

De la mateixa manera, l’editorial a mesura que perdi protagonisme i notorietat, tindrà l’obligació de complir altres necessitats. Haurà d’evolucionar i fer-se valdre molt més en altres àmbits.

El món digital, per la seva banda és un sector molt interessant actualment des del punt de vista del disseny. Ha crescut i evolucionat d’una forma impressionant aquests últims anys i encara falta veure el que hagi d’arribar. Com a dissenyadors gràfics és important tenir-ho en compte.

Andreu Martorell.

Advertisements
Etiquetat , , ,

One thought on “De la tinta al píxel.

  1. Arantxa Gisbert López

    Las nuevas tecnologías hacen que el mundo editorial tenga que reinventarse a si mismo y que los libros que se publicarán tendrán que ser algo más que una simple relato, habrán de aportar algo distinto.

    El tránsito del formato de papel al formato digital no sucederá inmediato la convivencia de ambos yo creo que creará nuevas opciones de diseño.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: