Estrenem botes de futbol?

Sempre he jugat a futbol, i normalment cada any per aquestes dates demanava als Reis mags d’orient unes botes, el motiu era el desgast partit rere partit durant tota la temporada d’aquestes, però també m’influïa l’esforç que feien les diferents marques multinacionals ( Nike,Adidas,Umbro..) que fabricaven aquests productes , per introduir-me la idea que les botes que portava ja estaven passades de moda i que els nous models tenien uns poders màgics que et farien ser el millor jugador del món, o potser no marcaries molts gols però tothom es fixaria.. Això és el que volem no? O el que ens han fet creure..

Ara m’ho miro amb uns altres ulls i no crec que aquestes tècniques de màrqueting agressiu siguin tan immorals o no ètiques , o si més no, ja no m’afecten tant, perquè vulguem o no ens hem acostumat a viure en un món on el capitalisme/ la obsolència programada són el pa de cada dia de qualsevol industria multinacional.

Ens hem acostumat ?

El que m’agradaria reflexionar és, si realment és necessari aquest ritme, és a dir, fomentar aquestes modes que contínuament renovin les aparences de les mercaderies, perquè ara mateix aquestes marques esportives, produeixen unes botes especials per a cada partit, i així obligar als usuaris d’un cert poder adquisitiu a mantenir actualitzat el seu estatus social.

Però aquest ritme, es pot aguantar?

 

 

Xavi Martín

Anuncis

3 thoughts on “Estrenem botes de futbol?

  1. Llámalo botas de futbol, llamadlo Iphone 6.0, o bombillas de corta duración, la obsolescencia programada, probablemente sea la parte más obscena y cruel del capitalismo. Capar deliberadamente productos para que se consuman en mayor número.

    Pero esperad, porque tristemente no hace falta ir tan lejos. No hace falta que se rompan o que queden desactualizados, para consumir productos nuevos sin necesidad. ¿Cuántos de los alumnos de BAU tiene un Mac de la marca Apple? ¿Quién os ha convencido de que con un PC no podemos diseñar?, ¿O qué necesidad existe de cambiar de ropa cada día del año? ¿Se ensucia cada día?, ¿Por qué usamos colonia? ¿Debemos oler a frutas?, ¿El maquillaje? ¿Cada día?

    Probablemente no se puede seguir el ritmo, pero en mi casa, el ritmo no lo marca ni el capitalismo, ni las multinacionales, sino el sentido común.
    Miquel Centellas

  2. Helena Artola ha dit:

    És veritat que des de ben petits hi ha una rivalitat entre els mateixos nens per aquesta pressió social que rebem d’aquestes grans marques. Només fa falta que hi hagi un nen que ho té tot i els seus pares li donen tot perquè es creï un conflicte. Quan cops hem sentit o hem demanat als pares un objecte innecessari perquè els teus amics ho tenen o perquè s’ha posat de moda? Suposo que més d’un. I és normal, les grans marques fan la seva feina, millor o pitjor, però la fan. Els responsables de no caure en aquests paranys som nosaltres mateixos o els nostres pares que ens eduquen d’una manera o altra. Però hauríem de ser nosaltres mateixos capaços de veure que és una forma de vendre els seus productes cada vegada més cars i amb més freqüència. I per això arriba el punt en què un mateix se’n adona de tot plegat com deies, t’ho mires amb uns altres ulls perquè veus que és insostenible i estúpid.

    Per acabar, és evident que aquest ritme és insostenible i des de l’inici de la crisi que hi ha hagut una decaiguda important bàsicament perquè la gent ha despertat i ha vist quines coses són les que realment importen i quines estaven sobrevalorades. Tot i així, penso que, tot i estar sortint (o això ens fan creure) d’una crisi terrible que està fent patir a moltíssima gent, aquells que s’ho poden permetre, segueixen vivint dins aquesta bombolla que sembla indestructible.

  3. Paula Marsal

    No sé si heu vist el Lobo de Wall Street, l’altre dia la van fer a la tele i em va encantar la prova de: “véndeme este boli”. La resposta era crear una necessitat en què aquell boli fos extremadament necessari; però la majoria queien en descriure el producte i exagerar les seves propietats.

    En realitat, aquesta és l’estratègia d’algunes farmacèutiques (paranoica!!): estendre malalties gratuïtes i vendre remeis cars. Crear un peix que es mossegui la cua.

    Però el mal real és a la societat, que és la mateixa que crea necessitat amb l’avarícia i l’enveja; la publicitat només s’encarrega d’alimentar-la, donant beneficis a les empreses. Per aquesta raó apareix el capitalisme i per aquesta mateixa raó, som incapaços de trobar un altre sistema econòmic que equilibri els nivells, perquè l’ésser humà té la necessitat de destacar per damunt dels altres.

    Sincerament, si crees un espectacle d’èxit, quan ja l’hagi vist tothom i la competència ofereixi nous espectacles i diferents; creus que tornaran a veure el teu espectacle abans que moris de gana? Tu mateix, aniries a veure el mateix espectacle un i un altre cop? Renovar-se o morir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: