La revolució dels colors

Destrueixen i embruten propietats alienes, provoquen, falten al respecte, inciten a la violència i incomoden a la societat. Sí, el vandalisme en el graffiti està present però, des de quan? Què entenem avui en dia per vandalisme? Quina funció té dins de la societat? Com es descriu aquest fet per part dels mitjans? Ens ho creiem?

Si remontem a l’any 40.000 a.C. trobem diversos tipus d’intervencions pictòriques, les quals possiblement, haurien estat classificades com a vandalisme avui en dia. Com se’ls podria donar a entendre que allò que feien actualment és ilegal? Evidentment, la humanitat ha evolucionat… o no, ja que en aquest aspecte, avui en dia el simple fet d’escriure sobre una superficie pot ser vist com un acte immoral o, repeteixo, vandalisme. Entendríem la història de la humanitat de la mateixa manera que la entenem ara si no ens haguéssin deixat restes o imatges del seu dia a dia?

És en els anys 70 als Estats Units quan neix el graffiti modern, o bé la concepció que tenim d’aquest moviment en l’actualitat, que sorgeix com a eina social que té, per una banda, l’objetctiu de comunicar la realitat social i cultural, la crítica política i que convida a reflexionar de manera subversiva i irònica. Per altra banda, trobem que el graffiti s’utilitza com a lliure forma d’expressió per a fer-se conèixer o bé per transmetre un missatge a la societat. En els seus inicis, els joves sortien al carrer i es donaven a conèixer entre pròpis i extranys amb les seves firmes o tags. En quant al punt de vista social, els tags són brutícia o simples ratllades a un mur, però de vegades darrere d’un tag s’amaga un verdader artista que dóna via lliure a la seva imaginació plasmant autèntiques obres d’art gratuïtes als ulls dels vianants, tot i que de vegades poden passar desapercebudes. El tag pretén transmetre l’essència de l’artista, volent donar a conèixer la persona que s’amaga darrere, que vol fer de cada racó de la ciutat un nou racó seu per tal d’experimentar i extendre el seu art. Un artista neix del tag, ja que aquest l’acabarà portant al mur.

004_historia_taki01           _origin_NYC-old-school-graffiti-8

Un gran exemple d’aquesta nova era en el Nova York més underground dels anys 80 és Keith Haring, considerat per a molts la icona més rellevant d’aquest moviment. Va bombardejar el metro amb els seus dibuixos, ja que volia compartir el seu art amb el major nombre de persones possibles. Aquest fet el va portar a dormir al calabós més d’una nit, però al mateix temps la seva obra es va anar fent més coneguda i va despertar l’interès de molta gent. Les seves formes icòniques de traços gruixuts van començar a fer-se populars i aviat va rebre les primeres ofertes per a exposar en galeries. Haring va crear el seu pròpi llenguatge visual que incluïa personatges, eslògans, colors i patrons.

haring_3           KeithHaringCockfight_1

A partir d’aquest moviment, van anar sorgint grans artistes fidels competidors amb la llei i mirant d’aguantar la pressió de la societat que els senyala com a delinqüents. Així doncs, qualsevol artista podria estar al marge de la llei, depenent d’on i com plasmen les seves obres, com Keith Haring o Shepard Fairey, entre d’altres. Però, des de quan la llei determina el que és art? Des de quan l’espai que ocupa una obra determina si és art o no?

En definitiva, el graffiti és una revolució social que reflexa l’actualitat de cada indret on es troba. És una forma de comunicació i expressió potent, que utilitza diverses tècniques i mètodes per extendre el seu art, replet de missatges que pretenen comunicar i/o conscienciar la nostra societat de problemes actuals. Agradi o no aquest fet està present al nostre món.

Andrea Francín

Anuncis

One thought on “La revolució dels colors

  1. Está claro que Banksy se ha ganado a pulso el título de artista, tanto es así que muchos se han acercado a él para llegar a la fama porque se han dado cuenta que un tío que aun no ha enseñado la cara está vendiendo muros en subastas por miles de dólares. ¿Quien se atrevería hoy a decir que Bansky es un delincuente? ¿Vivimos en una sociedad tan avanzada que hemos sustituido definitivamente los prehistóricos muros por lienzos y papel? Es evidente que uno no pasa de la noche a la mañana a ser artista por pintar en un muro, y creo que los organismos de cada ciudad deberían tomar más partido en satisfacer esta necesidad, habilitando espacios autorizados para la práctica del graffity. Quizá esa podría ser una manera artística de darle identidad a las ciudades y dejar de jugar al gato y al ratón con la gente que tiene la necesidad de expresarse.

    Jessica Calzada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: