Roba de segona mà: Necessitat o moda?

Ja fa un temps que la gent compra més en les botigues de roba de segona mà, sobretot des que va començar la crisi. I és que si la roba que agrada té uns preus massa alts per la teva economia, una alternativa molt interessant és comprar a les botigues de segona mà. A banda de poder comprar més econòmic, promous la reutilització i el reciclatge.

Personalment, trobo genial la compra de roba de segona mà. M’encanta comprar una peça que algú prèviament ha comprat, portat, menyspreat, estimat, etc. a un preu més baix degut precisament al fet que aquesta peça ja no és nova i que en molts dels casos algú ha estat portant fins que se n’ha cansat. Naturalment, també m’agrada que aquest tipus de compra s’hagi anat normalitzant els últims anys, ja que no fa massa temps enrere la gent que rebutjava aquest tipus de botigues ara les busca. És una bona manera d’estalviar i reduir residus.

El que no m’agrada tant és que comprar roba de segona mà s’estigui convertint en una moda, ja que això està provocant que les botigues estiguin perdent la seva raó de ser.

Poso dos exemples:

El primer fa referència a les botigues Humana (a Barcelona en tenim vàries), que neixen per oferir roba de segona mà a molt bon preu i amb un estat molt acceptable per a la gent més necessitada. Malauradament, en els darrers temps els compradors habituals d’aquestes botigues, econòmicament ja no poden permetre’s ni tan sols comprar allà i es comenta des de dins que tot i així, les ventes han augmentat i ara la clientela és més variada i diversa.

Un altre exemple de cadena de roba de segona mà que està creixent força des dels últims anys, és Flamingos Vintage Kilo. Jo vaig descobrir-la fa un parell d’anys gràcies a una amiga que em va portar a la primera que va existir a la ciutat, aquella que hi ha al costat del MACBA. A diferència d’Humana, aquí venen la roba de segona mà a pes. Quan ho vaig descobrir, em va xiflar la idea! Ja que era una botiga econòmica i la roba estava prou bé. En aquells temps, era l’única botiga Flamingos que hi havia a la nostra ciutat, però va tardar poc en començar a ser un èxit i començar a obrir sucursals fins avui dia. Realment no sé amb quina finalitat va néixer Flamingos, però el que sí que puc assegurar és que actualment aquest tipus de botiga de segona mà “vintage” s’atribueix a una clientela que segueix la moda “hipster” “vintage” i que, precisament per un augment en la demanda, els seus preus han anat pujant.

Tot això és un tant relatiu, i entenc que la roba envers la seva antiguitat i originalitat, pugui incrementar els preus, però d’aquí a que una jaqueta et costi més cara sent de segona mà que la mateixa exacta de primera, a mi em sembla passar-se. A part, moltes de les peces estan realment en mal estat i les segueixen venent a preus força alts en relació amb la qualitat de la peça que ja es veu a simple vista, quan en canvi podria ser una oportunitat per a algú que no té diners i necessita comprar-se roba d’abric per l’hivern.

Vull que quedi clar que no tinc res en contra de les botigues que he anomenat, simplement són exemples de botigues de segona mà que conec, que fa temps que freqüento i de les que he pogut veure’n l’evolució. Però aquest fenomen d’increment de preus es deu estar donant en la majoria, un altre exemple per aquest tipus de botigues que van més lligades a la moda i no tant a la necessitat, és la botiga de roba de segona mà “Ohlala”, també amb un parell o més de botigues a la ciutat.

Aquesta entrada surt precisament de la meva preocupació per l’increment de preus de la roba de segona mà en aquest tipus de botiga, que he anat observant des de fa temps relacionat directament amb la moda i tendències del moment. Crec que la reutilització de la roba neix d’una necessitat i el que em preocupa és precisament si les botigues com les mencionades estan aprofitant-se de la situació actual i de les tendències per vendre la seva roba a preus més alts.

Creieu que s’està sobrevalorant la roba de segona mà? Hauria de ser un servei per a aquella gent que més ho necessita? Què en penseu d’aquest plantejament?

Ariadna Flotats

Anuncis
Etiquetat , , , , , , , ,

One thought on “Roba de segona mà: Necessitat o moda?

  1. Ana Fariñas ha dit:

    Primer de tot, és un article molt interessant però com bé dius és un lloc que ha crescut, per això l’augment de preus i de tendència fa que la demanda pugi, com bé deus saber, llavors a partir d’aquí es creen altres botigues de donació, però aquestes són més de barri o estan vinculades a cadenes com creu roja.
    Però tot i així aquesta tendència al consumisme al mateix preu o un preu superior com expliques, és bastant vergonyós perquè sempre s’hauria de mantenir a un preu assequible per aquestes persones, que en un principi o necessiten.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: