Talent al nu

1106058

             Rick Owens, el dissenyador de moda de Los Angeles, va presentar la seva col·lecció “Sphinx” a la setmana de la moda de París la qual va sorprendre per la naturalitat en què s’exhibeix el penis d’alguns models. El dissenyador va enviar models per la passarel·la amb roba de grans dimensions on es veia una espurna de pell nua sota les peces mentre caminaven, i en alguns casos, revelaven els seus membres masculins.

El mateix artista que ens va ensenyar l’estil de la dansa Afroamericà “stepping” l’any passat, ens ha portat aquest 2015 una proposta que va deixar a la primera fila de la desfilada bocabadada. Entre túniques, peacoats i parques el públic podia observar com treien el cap tímidament formes orgàniques que fins ara mai havien estat ensenyades en una passarel·la d’alt rang com ho és la fashion week de París. Lluny de ser un xou exhibicionista, els models van lluir una mica més que les peces de roba.

En un moment en què el sexe i la censura estan a la ment de tots, Rick Owens; el rei de la moda de la revolució, ha entrat en territori desconegut: la nuesa masculina. Famós, Owens no té por de tractar el sexe com un tema tabú. L’espectacle de la temporada passada va ser un homenatge al ballet de Nijinsky, any 1912, “migdiada d’un faune”, on un faune es masturbava sobre el mocador de la seva estimada pèrdua, la mort de la seva nimfa.


Owens diu: – “Els tios amb les polles fora pertanyen a un acte primitiu, un gest simple, i infantil. Així que per què el públic es molesta amb aquest tipus d’actes?” – va declarar al backstage per justificar la passarel·la. “No ens oblidem una mica de l’alegre depravació” – va expressar amb alegria i èmfasi. “No creieu que ja era hora?”, Va preguntar Rick Owens després de la desfilada. “I ja se sap com m’agraden els petits detalls que alteren el sentit d’una peça”.


Bé, la moda no és únicament una qüestió estètica i superficial, les tendències, com les lleis, tenen una arrel, un punt d’inflexió en l’evolució humana que emet una força, un motiu. Es nodreixen de cada succés important a través de la història i després serveixen de mitjà, referent i evidència per als mateixos. I, com les lleis, algunes perduren i altres no.

La moda i la política s’alternen en les últimes presentacions d’aquest gran dissenyador. L’estiu passat va ser respecte a la biodiversitat i la crítica als cànons de bellesa actuals (anorèxia, bulímia, cossos desnaturalitzats, aspecte malalt i feble) que discrepen amb la idea del bé comú i més aviat infonen inseguretat i tancaments mentals obsessius.

A “Sphinx“, Owens crea un moment de soltesa, d’autoacceptació i naturalitat en el medi d’una indústria tan hostil i vigilant com pot arribar a ser la moda. Elements que també veiem en el seu maneig de l’asimetria i les siluetes folgades característiques de la seva marca. Inclusivament podríem prendre el seu estil androgen com una al·lusió a la cada vegada més prima línia entre el que significa ser home i ser dona. Les noves i diverses orientacions sexuals obertes, el creixent feminisme, la lluita per fets i drets de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), entre d’altres.

i-d-asks-rick-owens-why-he-sent-three-dicks-down-his-runway-1422008326
Història de la moda

Quan d’aquí a uns anys mirem enrere la temporada tardor/hivern’15 de desfilades masculines serà recordada per haver estat la primera en què un dissenyador (Rick Owens, en aquest cas) s’atrevia a mostrar tres looks en què als models se’ls veia el penis. Escrit així sembla una mica naïf i una mica antiquat, però la veritat és que encara que avui dia ningú parpellegi en veure dones pseudonues sobre la passarel·la, veure homes ensenyant el seu membre sembla que sí que ho fa. Potser no és la fi del món, però sí que és veritat que ha fet que mig món hagi al·lucinat.

La desfilada de penis d’Owens es va produir gràcies a la desconstrucció d’uniformes a l’ús, canviant el coll i situant-lo en la part inferior de la peça. Això va facilitar la visibilitat dels penis (que, a propòsit, no es podien veure del tot i, que a propòsit també, va fer que tot el món en la desfilada s’inclinés cap a la passarel·la per tenir una millor perspectiva).

“Té molta força. No hi ha gaire gent que pugui fer això. Vivim en un món heterosexual, i crec que peces així reflecteixen el que significa ser independent”. Amb aquestes paraules, Owens va donar una lliçó als grans de la moda: la seva proposta és un exercici d’irreverència que molt pocs altres dissenyadors podrien haver realitzat avui en dia. Va ser un gest valent; un gest que podria presagiar el començament d’un nou estil de desfilades de moda masculina.

Badia Torra, Paula

Advertisements
Etiquetat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: