Category Archives: infancia

GENERACIÓ PERDUDA

Actualment tot esta anant a la deriva, el canvi generacional dels nostres avis a nosaltres és molt gran, però cada cop va sent més gran i acelerat ja que tot va més ràpid i l’evolució és més constant i hàgil.

Tot ve des de petits, des de la infància.

L’ensenyança cada cop està pitjor i en pitjors mans, cosa que afecta a l’educació, a la qual se li afegeixen tots els canvis socials que cada cop són més i afecten a determinats hàbits de consum.

Amb tot això, els nens i nenes es crien amb determinats valors i hàbits (que també provenen per part dels pares que són els que han crescut amb similars condicions), i també amb determinats objectes, com les joguines, que ja no “duren” tant en el temps dels infants i inclús actualment estan malvistos en segons quines edats, quan avans era de lo més normal, i també pel tipus de joguines que es creen i “s’adapten” als nous temps (fent que no es correspongui l’edat amb el tipus de joguina per exemple), provocant que tot vagi més ràpid i es vulgui anar més ràpid, crèixer avans, emular als “grans”… cosa que pot crear que la societat futura sigui cada cop més immadura i amb menys consciència del seu entorn i de si mateixos.

Personalment, ja noto aquests canvis generacionals amb les generacions que em precedeixan, i no ens portem tant de temps (cosa que em fa semblar “vell” ja, parlant exageradament). Noto que tot va més ràpid, que es vol crèixer avans sense madurar i amb més preocupació per un mateix que pels altres. No es gaudeix de la infància, i aquesta es perd avans.

Quan jo era petit, només em preocupava de passar-m’ho bé, de divertirme, de aprendre, jugar…

M’encantaven les joguines i jugar amb elles igual que als meus amics i companys, i no hi havia perquè avergonyir-se, i així fins la ESO.

Un cop a la ESO, la cosa ja va anar canviant, i cap a la meitat vaig tenir el meu primer mòbil, i sortia per les tardes amb els amics a casa de algú o al parc, i ja cap a finals, doncs algun dia de festa així de nit.

Ara, els joves d’avui dia estan per altres coses. Valoren més el quedar bé amb els altres, fer-se veure, ser el més “guai”, i tenir i fer tot allò que els fa semblar més grans.

En això “ajuden” les noves tecnologies (com els mòbils) i les modes actuals.

Cada cop més és habitual veure a joves, i inclús a nens, enganxats a la pantalla del mòbil, quan en la meva època era impensable alhora que innecessari.

I és que el problema és aquest, que es creen necessitats innecessaries per les edats equivocades.

El primer mòbil que vaig tenir nomes trucava i rebia trucades i sms, i el tenia per necessitat ja que comensava a fer trajectes sol per barcelona, i per si em perdia o tenia problemes. Ara, el tenen per jugar, per fer-se selfies, per contactar a les xarxes socials, per conectar-se a internet, per estar conectats amb tothom, a tot arreu i a tot hora… però tambe, paradògicament, no l’utilitzen quan és necessari (com per avisar als pares si arriben tard a casa, per exemple).

La moda és un altre factor que altera aquest comportament. Existèixen noves tendències com per exemple la moda “Swagg”, i també les associades maneres d’actuar i comportar-se, que fan que els joves adoptin segons quines costums que no els pertocarien. Els nois volen ser els més “xulitos” i molones, cuidant la seva estètica més que la seva ment, i les noies més de lo mateix, superposant l’estètica a la salut (per exemple, les modes que les fan semblar unes “guarrilles” amb la roba que porten).

Sexe, drogues, tecnologies i festa són les noves “joguines” per a aquestes generacions que venen. I si de petits ja tenen aquests valors, no vull pensar què pot passar en un futur quan siguin grans i tinguin fills. Cambiaràn la seva manera de fer? Entraran en consciència? Tornaran els valors d’avans(com les modes que tot sempre torna)?

Jo treballo de monitor en escoles amb nens de primària de 3 a 10 anys, i començo a veure i escoltar coses que em preocupen. Com a monitor que soc, puc inculcar i transmetre valors, però soc una part molt petita de tot el que els rodeja.

No vull dir que tingui por del futur, però em preocupa el que pugui passar i a on ens portarà tot això.

Pau Aguirremota, nascut al 1993, per a les noves generacions dels 00’s i 10’s, “un parell d’òsties a temps bén donades, no anirien pas malament a segons qui”.

(Perdó per la sinceritat en el comentari final).

Captura de pantalla 2015-02-04 a la(s) 21.17.40

collage_swagg

Pau Aguirremota Gaja

Etiquetat , , , , , ,