Tag Archives: moda

Talent al nu

1106058

             Rick Owens, el dissenyador de moda de Los Angeles, va presentar la seva col·lecció “Sphinx” a la setmana de la moda de París la qual va sorprendre per la naturalitat en què s’exhibeix el penis d’alguns models. El dissenyador va enviar models per la passarel·la amb roba de grans dimensions on es veia una espurna de pell nua sota les peces mentre caminaven, i en alguns casos, revelaven els seus membres masculins.

El mateix artista que ens va ensenyar l’estil de la dansa Afroamericà “stepping” l’any passat, ens ha portat aquest 2015 una proposta que va deixar a la primera fila de la desfilada bocabadada. Entre túniques, peacoats i parques el públic podia observar com treien el cap tímidament formes orgàniques que fins ara mai havien estat ensenyades en una passarel·la d’alt rang com ho és la fashion week de París. Lluny de ser un xou exhibicionista, els models van lluir una mica més que les peces de roba.

En un moment en què el sexe i la censura estan a la ment de tots, Rick Owens; el rei de la moda de la revolució, ha entrat en territori desconegut: la nuesa masculina. Famós, Owens no té por de tractar el sexe com un tema tabú. L’espectacle de la temporada passada va ser un homenatge al ballet de Nijinsky, any 1912, “migdiada d’un faune”, on un faune es masturbava sobre el mocador de la seva estimada pèrdua, la mort de la seva nimfa.


Owens diu: – “Els tios amb les polles fora pertanyen a un acte primitiu, un gest simple, i infantil. Així que per què el públic es molesta amb aquest tipus d’actes?” – va declarar al backstage per justificar la passarel·la. “No ens oblidem una mica de l’alegre depravació” – va expressar amb alegria i èmfasi. “No creieu que ja era hora?”, Va preguntar Rick Owens després de la desfilada. “I ja se sap com m’agraden els petits detalls que alteren el sentit d’una peça”.


Bé, la moda no és únicament una qüestió estètica i superficial, les tendències, com les lleis, tenen una arrel, un punt d’inflexió en l’evolució humana que emet una força, un motiu. Es nodreixen de cada succés important a través de la història i després serveixen de mitjà, referent i evidència per als mateixos. I, com les lleis, algunes perduren i altres no.

La moda i la política s’alternen en les últimes presentacions d’aquest gran dissenyador. L’estiu passat va ser respecte a la biodiversitat i la crítica als cànons de bellesa actuals (anorèxia, bulímia, cossos desnaturalitzats, aspecte malalt i feble) que discrepen amb la idea del bé comú i més aviat infonen inseguretat i tancaments mentals obsessius.

A “Sphinx“, Owens crea un moment de soltesa, d’autoacceptació i naturalitat en el medi d’una indústria tan hostil i vigilant com pot arribar a ser la moda. Elements que també veiem en el seu maneig de l’asimetria i les siluetes folgades característiques de la seva marca. Inclusivament podríem prendre el seu estil androgen com una al·lusió a la cada vegada més prima línia entre el que significa ser home i ser dona. Les noves i diverses orientacions sexuals obertes, el creixent feminisme, la lluita per fets i drets de la comunitat LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals), entre d’altres.

i-d-asks-rick-owens-why-he-sent-three-dicks-down-his-runway-1422008326
Història de la moda

Quan d’aquí a uns anys mirem enrere la temporada tardor/hivern’15 de desfilades masculines serà recordada per haver estat la primera en què un dissenyador (Rick Owens, en aquest cas) s’atrevia a mostrar tres looks en què als models se’ls veia el penis. Escrit així sembla una mica naïf i una mica antiquat, però la veritat és que encara que avui dia ningú parpellegi en veure dones pseudonues sobre la passarel·la, veure homes ensenyant el seu membre sembla que sí que ho fa. Potser no és la fi del món, però sí que és veritat que ha fet que mig món hagi al·lucinat.

La desfilada de penis d’Owens es va produir gràcies a la desconstrucció d’uniformes a l’ús, canviant el coll i situant-lo en la part inferior de la peça. Això va facilitar la visibilitat dels penis (que, a propòsit, no es podien veure del tot i, que a propòsit també, va fer que tot el món en la desfilada s’inclinés cap a la passarel·la per tenir una millor perspectiva).

“Té molta força. No hi ha gaire gent que pugui fer això. Vivim en un món heterosexual, i crec que peces així reflecteixen el que significa ser independent”. Amb aquestes paraules, Owens va donar una lliçó als grans de la moda: la seva proposta és un exercici d’irreverència que molt pocs altres dissenyadors podrien haver realitzat avui en dia. Va ser un gest valent; un gest que podria presagiar el començament d’un nou estil de desfilades de moda masculina.

Badia Torra, Paula

Anuncis
Etiquetat

Se detectan a leguas!

9ce252ab3e1806e6a24c10d52cd07003

 

Una de las modas más cool hoy en día es ser hipster. El movimiento hipster empezó en los años 40 con el jazz. Hoy en día se utiliza este término para describir los que están en contra de la moda, es decir, los alternativos.

 Los hip eran aquellos que sabían de jazz y que conocían la subcultura emergente afroamericana. El término deriva de “hip”, un adjetivo inglés usado desde la década de 1940 con el sentido de “fresco” o “innovador”.
 
Pues bien, el ocio de estos alternativos es escuchar música independiente sobre todo los géneros un-rave, minimalista, rap independiente, nerdcore, garaje rock y punk rock. Además leen mucho, como revistas de Vice o Another Magazine. La poesía también está muy de moda entre estos individuos, y como no el cine independiente.
 
La moda de los hipsters esta marcada por los pantalones super ajustados, junto con el resto de ropa mal combinada y llena de capas cual cebollas. A ellas en cambio llevan vestidos floreados  y cinturones vintage, con la hebilla más grande que puedas imaginarte! La ropa la compran en tiendas de segunda mano o vintage y los complementos siempre son handmade. Aunque parezca que no queda bien se pasan tiempo diciendo: cómo “no combinar” la ropa para que quede “combinablemente hipster”.
 
El pelo es muy sencillo, para él totalmente desenfadado y con barba o bigote y para ellas suelto o recogido con un moño mal hecho!
 
Además suelen tener consciencia sobre el medio ambiente y no utilizan coches ni motos, sino que va en bicicleta, y concretamente en fixed, una bici de carretera/ciudad, ligera y de piñon fijo. 
 

Así que si notas algunos de estos aspectos en tu mejor amigo, tu vecino, o el frutero no dudes que es un independiente, un alternativo, sí, un hipster! 

 

37306f9d986dd76b800154be05a9b4ab

 

Claudio de Llanza

Etiquetat , , ,

Roba de segona mà: Necessitat o moda?

Ja fa un temps que la gent compra més en les botigues de roba de segona mà, sobretot des que va començar la crisi. I és que si la roba que agrada té uns preus massa alts per la teva economia, una alternativa molt interessant és comprar a les botigues de segona mà. A banda de poder comprar més econòmic, promous la reutilització i el reciclatge.

Personalment, trobo genial la compra de roba de segona mà. M’encanta comprar una peça que algú prèviament ha comprat, portat, menyspreat, estimat, etc. a un preu més baix degut precisament al fet que aquesta peça ja no és nova i que en molts dels casos algú ha estat portant fins que se n’ha cansat. Naturalment, també m’agrada que aquest tipus de compra s’hagi anat normalitzant els últims anys, ja que no fa massa temps enrere la gent que rebutjava aquest tipus de botigues ara les busca. És una bona manera d’estalviar i reduir residus.

El que no m’agrada tant és que comprar roba de segona mà s’estigui convertint en una moda, ja que això està provocant que les botigues estiguin perdent la seva raó de ser.

Poso dos exemples:

El primer fa referència a les botigues Humana (a Barcelona en tenim vàries), que neixen per oferir roba de segona mà a molt bon preu i amb un estat molt acceptable per a la gent més necessitada. Malauradament, en els darrers temps els compradors habituals d’aquestes botigues, econòmicament ja no poden permetre’s ni tan sols comprar allà i es comenta des de dins que tot i així, les ventes han augmentat i ara la clientela és més variada i diversa.

Un altre exemple de cadena de roba de segona mà que està creixent força des dels últims anys, és Flamingos Vintage Kilo. Jo vaig descobrir-la fa un parell d’anys gràcies a una amiga que em va portar a la primera que va existir a la ciutat, aquella que hi ha al costat del MACBA. A diferència d’Humana, aquí venen la roba de segona mà a pes. Quan ho vaig descobrir, em va xiflar la idea! Ja que era una botiga econòmica i la roba estava prou bé. En aquells temps, era l’única botiga Flamingos que hi havia a la nostra ciutat, però va tardar poc en començar a ser un èxit i començar a obrir sucursals fins avui dia. Realment no sé amb quina finalitat va néixer Flamingos, però el que sí que puc assegurar és que actualment aquest tipus de botiga de segona mà “vintage” s’atribueix a una clientela que segueix la moda “hipster” “vintage” i que, precisament per un augment en la demanda, els seus preus han anat pujant.

Tot això és un tant relatiu, i entenc que la roba envers la seva antiguitat i originalitat, pugui incrementar els preus, però d’aquí a que una jaqueta et costi més cara sent de segona mà que la mateixa exacta de primera, a mi em sembla passar-se. A part, moltes de les peces estan realment en mal estat i les segueixen venent a preus força alts en relació amb la qualitat de la peça que ja es veu a simple vista, quan en canvi podria ser una oportunitat per a algú que no té diners i necessita comprar-se roba d’abric per l’hivern.

Vull que quedi clar que no tinc res en contra de les botigues que he anomenat, simplement són exemples de botigues de segona mà que conec, que fa temps que freqüento i de les que he pogut veure’n l’evolució. Però aquest fenomen d’increment de preus es deu estar donant en la majoria, un altre exemple per aquest tipus de botigues que van més lligades a la moda i no tant a la necessitat, és la botiga de roba de segona mà “Ohlala”, també amb un parell o més de botigues a la ciutat.

Aquesta entrada surt precisament de la meva preocupació per l’increment de preus de la roba de segona mà en aquest tipus de botiga, que he anat observant des de fa temps relacionat directament amb la moda i tendències del moment. Crec que la reutilització de la roba neix d’una necessitat i el que em preocupa és precisament si les botigues com les mencionades estan aprofitant-se de la situació actual i de les tendències per vendre la seva roba a preus més alts.

Creieu que s’està sobrevalorant la roba de segona mà? Hauria de ser un servei per a aquella gent que més ho necessita? Què en penseu d’aquest plantejament?

Ariadna Flotats

Etiquetat , , , , , , , ,

Bienvenidos a las estupideces humanas del sigo XXI

Al ser humano, por naturaleza, le gusta hablar mal de las cosas.

Así porqué sí. Aunque hay quien dice que el máximo responsable de nuestras críticas es nuestro ego. Hemos llegado a un punto donde llegamos a hablar mal  hasta de la forma del pie que tiene el de al lado, y todo el mundo va a saber como es ese pie.

Cosas como éstas antes no pasaban. Bien… es muy posible que pasasen, pero casi nadie se enteraba.

La vida ha cambiado. La gente y su manera de pensar y hacer, también.

Corren tiempos donde a uno se le va a llamar popular por la cantidad de amigos que tiene en su Facebook, no por los que ve diariamente. Corren tiempos donde casi nadie opina, con hacerse fan de una página en dicha red social, ya cuenta. Es más, ahora podría soltar cualquier barbaridad en esta página y obtendría comentarios como recompensa por decir cacaculopedopis en un lugar público. Provablemente todos ganaríamos, ya que yo me sentiría satisfecha por haber sido creativa al poner cacaculopedopis,  en internet y, a la vez, todos los que me comentaseis, al estarme dando la razón, entraríais en el roll de estar totalmente al día con todo lo que pasa en internet, estaríais in.

Actualmente todo el mundo quiere estar in. Estar in forma parte de un cúmulo de expresiones o palabras en inglés que se usan para estar más a la moda. Las cosas molonas ahora se les llaman por su equivalencia en inglés. Es algo absurdo, pero útil a la vez, ya que almenos nuestras madres, al preguntarnos qué quiere decir dicha expresión, aprenden un poco el idioma extrangero.

Y es que, ¿qué está de moda actualmente? Dentro de dos días lo que pueda decir ahora, cambiaría totalmente. Aunque, de momento, lo retro está aguantando. Llamamos retro a las cosas ochenteras, a eso que hace apenas dos años odiabamos porque era anticuado y cutre, pero ahora está de moda, o mejor dicho, está in.  La gente que viste con cosas de hace 30 años va a la moda. Resulta irónico.

Esa gente con dicho aspecto, se les llaman hipster. La palabra hipster es una de las últimas palabras añadidas al diccionaro de la actualidad. Equivale a ser un joven moderno y vestido de una forma determinada, normalmente interesado por el diseño. Pero, yo no me considero hipster, pese a que coincide en los gustos de dicha sociedad.

Por lo tanto, eso me lleva a pensar que es una moda más, una de tantas que se han llegado a poner de moda. Eso, y que la vida actual no para de cambiar.

 Bienvenidos a las estupideces humanas del sigo XXI.

 

Marta Camps, 4GM

Etiquetat , , , , , , , ,

L’abisme entre ètica i estètica.

Cada any, més de quaranta milions de mamífers són assassinats i espellats per fabricar els productes de pell de famoses marques. Els anuncis de moda, presenten els seus hits de bonic pelatge en ambients glamourosos i elegants, però la innegable realitat que hi ha darrere d’aquestes brillants i meravelloses fantasies és sang, dolor i mort d’animals apreciats i d’espècies amenaçades.

En les granges pelleteres, per fer un sol abric és necessiten, xinxilles, foques, visons, llúdrigues, guineus, martes, esquirols, llops i altres espècies silvestres que són criats en gàbies plenes de filferro i exposats a extremes temperatures.

Després d’una obstrucció a la natural vida d’aquestes espècies, són matats sota un gran ventall de mortíferes tècniques com l’atordiment per enverinament, electrocució amb elèctrodes al musell, o també, per exemple, es desnuca o es peta la columna vertebral de l’animal o directament es realitzen degollaments. I, els que no moren immediatament amb alguna d’aquestes sanguinàries tècniques virulentes, són escorxats en vida i en estat conscient. Aquests pobres animals, aterrats, és fereixen a sí, mossegant-se les seves extremitats per aconseguir escapar i ser lliures, o altres són assassinats pel seu veí depredador.

Per una altra banda,  per a la millora de la qualitat de la pell de l’animal, es droga al mamífer amb anabòlics per que, d’aquesta manera, vagi soltant pèl brut i només quedi el bo i bonic. Aquestes substàncies contaminen molt el medi ambient ja que s’utilitzen certs químics que generen rebuigs en grans quantitats com pols d’amoníac, sulfur d’hidrogen, nitrogen, etc. A això, cal sumar-li, el gran focus infecciós per la societat ja que les restes que no són benvingudes són llançades directament a les escombraries.

Després d’imaginar-te la tortura d’aquests animals, has de saber que la pelleteria és una elecció de moda en majúscules per marques d’alt nivell molt conegudes. Entre els dissenyadors de moda més coneguts, destaquen Adolfo Domínguez, Alexander McQueen, Alfred Sung, Anait Bian, Anotnio Fusco, Balenciaga, Bob Mackie, Bouyer, Chloé, Christian Lacroix, DEvota & Lomba, Dolce & Gabbana, Donatella Versace, Donna Karan, Gucci, Hermès, Jean Paul Gaultier, Jean-Louis Scherrer, Jesús del Pozo, luciano Soprani, Mark Jacobs, Max Mara, Óscar de la Renta, Rocco Barocco,  Roberto Verino,  Valentino, Víctor Alfaro, Yves Saint Laurent, entre altres. Desgraciadament, aquests immorals, indecents i escabrosos éssers, ignoren l’existència de grans i agraïdes tècniques que imiten aquestes precioses pells… Si la ignorància no queda cohibida tampoc ho fa la necessitat peremptòria i inajornable: com els usuaris o consumidors no els hi manca la informació ni, encara menys, estan en perill d’extinció, la resposta d’aquests cap a aquest fet s’escriu, clarament, amb la paraula menyspreu. Desestimen la possibilitat d’aturar-se per uns segons a reflexionar el que implica passejar-se amb trossos de cossos aliens només per vanitat i amb el desig d’aparentar una posició econòmica real o fingida, en alguns casos.

La pelleteria no deixa de ser un engranatge més d’una inacabable espiral d’estupidesa i cobdícia humana. Aquesta indústria, és un luxe prescindible i sanguinari. Cada pell és de la seva carn i no de qui la compra.

Anna Ruiz GM _ Crítica

Etiquetat , , ,